Relat de Nadal

                                                                        Estimat, 

T'escric perquè aquí a la vila ja han caigut les primeres bolbes de neu. A casa ja hem encès la llar de foc i els més petits ja ronden per la casa esperant obrir els regals de Nadal que s'amaguen sobre el nostre voluminós i verd arbre, el recordes? Ells t'esperen, bé, tots ho fem d'alguna manera... però jo m'he acostumat a fer-ho en silenci. L'àvia cada dia està més feble, no creiem pas que se'n surti i, cada nit, ens n'anem a dormir amb la por que no hi hagi un demà per ella. El passat diumenge em preguntà per tu; mentre jo cuinava el teu plat preferit, aquell que no necessitaba cuberteria, saps? Em va preguntar si vindries per Nadal i, tot i que me'n sento culpable, mentre em relliscaba una freda llàgrima dels ulls, vaig contestar-li un sí: tu vindries, "com cada any. L'àvia em va somriure, va tapar-se amb la manta i va submergir-se en el son. No n'era conscient però ella et veuria abans que nosaltres, aquella matinada posterior... La miro i sovint, tot i poder semblar estrafolari, veig tanta vida en ella... tant temps, tantes forçes, tant amor... que no crec que la vida tingui res dolent preparat per ella. Saps, estimat meu? Aquest serà un hivern dur, difícil, molt fred. Jo et trobo molt a faltar i, tot i que no en parlem gaire, les petites també. Saps, amor? Estem més aprop del Nadal en cada segon que em ressona a les orelles i per això t'escric com cada any, però la tinta no deixa de ser negra i la resposta no arriba. T'estimo, si, per això t'escric. T'estimo i sento la calor de les teves mans sobre les meves, cada nit; com si mai haguéssis mort. Perquè, saps? Te'n vas anar però un amor tant vital com ho és el nostre, mantindrà sempre les flames de la vida, les flames de l'hivern, del Nadal.


Bon Nadal a tothom!