Els V I C I S!

El meu món perfecte és un món plé de vicis. Vicis que jo trïo. 

L'altre dia, entremig de pensaments embolicats en els meus llençols d'estiu, vaig adonar-me de la gran quantitat de coses a les quals sento dependència. Coses que em fan "jo". Aquella olor de cafè de bon matí, aquell quadradet de xocolata que em regalo després dun bon dia, aquelles mans que m'acaricien com jo espero i vull (i que les busco), aquelles paraules que em diuen a cau d'orella i em ruboritzen (i també les busco). Viciada de mi mateixa, en ocasions. D'aquells dies que em regalo vida, que em cuido, que em faig feliç. Viciada dels vicis. Viciada, dependent i necessitada de somriures que provenen més dels altres que de mi mateixa.

I sobre aquests vicis, que no són dolents, només puc dir que he sabut que són vicis justament quan m'he deixat de viciar d'ells. Quan els he perdut... i per això, els he recuperat, els tinc i espero tenir-ne, en un futur molt pròxim, encara més.